El poble està enclavat a les muntanyes de la serra de Los Tajos, a la vora del riu Millars. Són coneguts els estrets que formen el riu i el barranc de la Maimona, on es poden contemplar panorames vistosos i hi ha instal·lades múltiples vies d’escalada. Un tercer riu, el Montant, tanca el poble per la part de la carretera d’Onda.
En el riu Millars, que discorre entre estos estrets, es pot prendre el bany en piscines naturals que aporta aigües a les fonts dels Banys, de la Tancada, Zorrica, etc. Destaquen també l’embassament d’Arenós, el Morrón de Campos, el Castell, els Tres Pinitos, Cova Negra, etc.
Una zona natural d’interior de Castelló , amb un passat que va marcar el pas de la guerra civil en la Línea de Mijares al 1938 , marges de pedra seca amb treballs de secà en zona rural i l’escalada va nèixer cap als anys 1960 començant el “turisme esportiu” i actualment gràcies a la difusió a les xarxes socials dels banys termals + escalada esportiva sobretot els caps de setmana + estiu , aquets espais naturals compten amb aglomeracions de gent en una zona natural amb molt interés i alhora fràgil. Caldria regular zones d’aparcament , lavabos químics i sobretot la zona de banys , si no volen morir d’èxit. La zona està envoltada de boscos de pi blanc amb un alt risc d’incendi gairebé tot l’any degut al canvi climàtic.
ESCALADA
Montanejos és una de les escoles d’escalada més importants d’espanya , tant per la quantitat de vies i la qualitat de la roca , envoltats d’un paratge excepcional ple de barrancs i cingleres salvatges. Actualment compta amb una regulació per la fauna:
Hi trobarem 2 guies que es poden comprar a l’oficina de Turisme , als matins i també un recull de vies amb el projecte ” desoxidemos Montanejos” que estan fent una gran tasca de reequipament. Nosaltres vam optar en fer una aportació via crowfunding:
VIA MONSIEURa las paredes de la Maimona 250 m 6b+ Bona opció per començar a Montanejos , ben equipada , molt bona roca i un tram superior per xalar de l’escalada. Baixada a peu GR
VIA DEL SEBAS a la paret del alguacil 130 m 7a Viot de baix a dalt de placa i la part de dalt forats , en definitiva un festival. El llarg últim canvia la roca amb lloses petites i cal trobar els passos. Baixada a peu GR
VIA RADIO PATIO a la paret del alguacil 130 m 6b+ Molt bona via de forats de totes mides , vertical i equipada. Baixada a peu GR
VIA LUNA al espolón de los agujeros 210 m 6c Via variada i disfrutona , amb llargs molt bons , totalment equipada . Baixada a peu per les terrasses que van directe a la presa per cadenes.
VIA OBSESIÓN al espolón de los agujeros 245 m 6c+ Via per xalar , vertical i variada i resta totalment equipada. Baixada a peu per les terrasses que van directe a la presa per cadenes.
ESTRECHO DE MIJARES
VIA GP 135 m 6a Via de les més freqüentades de Montanejos i resta molt polida tot i el seu bonic itinerari. Baixada en rapel o a peu
VIA CRISPUNK 120 m 6c+ Bona via on hem enllaçat el L1+L2 amb un flanqueig i enllaçar amb un L3 de fissura perfecte i sortir L4 amb un pas de sorte que cal saber posicionar-te bé. Baixada a peu
VIA EL CUARTO JINETE 110 m 7a Espectacular combinación de varies vies buscan les millos fissures de la paret , cal dir que el L2+L3 hi havien bastantes cagades d’ocells que fan els llargs més durs , sobretot pels peus. Baixada a peu
RISCO DEL MORRÓN
VIA CLANDESTINO 155 m 6b+ Via que puja pel filó oest de la paret amb llargs de bona roca , variats , forats a destacar el L4 d’un sostre a superar. Hem enllaçat L1+L2 i les vistes desde el cim valen molt la pena. Millor baixar per ràpel , nosaltres hem baixat a peu i es llarg.
Situat a la Jacetania , al Nord de Jaca una vall amagada que té molt encant amb les seves muntanyes dins del Parc natural de les Valls occidentals. A nivell geològic és un espectacle visual que ho combina amb pastures que encara perduren .
Puig del Vent 100 cims + Castell Santa Coloma de Farners circular
Puig del Vent 100 cims + Castell Santa Coloma de Farners circular per pistes , una mica d’asfalt sense gaire trànsit. També passarem per l’ermita de Farners entre alzina surera i pinedes. Bones vistes de la comarca de la Selva.
Zona molt inhòspita amb bones vies i increïbles vistes del Pirineu els dies gèlids d’hivern.
Zona Oriental
Accès de la pista que ens porta a la Roca Alta i que surt a l’esquerra ben a prop de la Font de la Figuera o a peu també podem accedir amb una bona remuntada des de la Font de les Bagasses ( Terradets ) . Trobarem el poble abandonat situat en una mena de coll amb unes vistes úniques on encara queda dempeus l’església romànica amb alguna pintura al seu interior .
Escalades
1-Via David Duaigües
Via dedicada a un molt bon amic en el seu record en un paratge espectacular. Tenia moltes ganes de fer aquesta via i la vaig poder escalar finalment al Juny de 2014. Trobareu un pot a dalt del cim per poder deixar un escrit just al costat de la sabina-reunió.
Aproximació 30′ camí dela portella fins trobar-nos a un petit contrafort a sota de la via
En total són 5 llargs semiequipats molt macos amb un equipament molt encertat. Roca excel·lent.
3er llarg un 6a preciós
Un Vídeo creat per Jordi Varela en record del David i de la Via
2-Via Guineu Lliure
Via que transcorre en la part central del Peladet amb bona roca i trams de fissura tot i que està força equipada-Orientació Sud
Ressenya i 2on llarg de placa molt guapo
Neandertal a la Cova de l’ultim llarg i Cim del Peladet
3- Via Azul 300m 6a
Via en un entorn molt salvatge amb trams molt variats i en general bona roca llevat de l’últim llarg que hi ha algun bloc dèbil . Aproximació en 40′ i descens remuntar carena i trobar el Pas nou per tornar al poble de Rúbies . Hem portat 1 joc aliens + 14 cintes + estreps + camalots fins al 3 .
On accedim des de l’aparcament de les Bagasses al congost de Terradets i remuntem un camí-tartera fins als peus de via . El descens cal estudiar’ho bé i buscar millor la instal.lació de ràpels .
Accès des de Terradets
1- Via L’avi de la Mel 190 m 6b
Bona via de 5 llargs amb una combinació de plaques , fissures i petits diedres . Escalada tècnica sobretot de peus .
Ressenya Ganxets i sostre 3er llarg
– 1er llarg: Sortim d’un arbre per placa on es pot protegir entre parabolts – 2on llarg: Placa espectacular amb assegurances que allunyen però es tot un plaer – 3er llarg: Començem per un sostre característic per fer diagonal en baixada per acabar pujant per un tros mig trencat.
– 4rt llarg: Molt bonic amb canto tot i que s’ha de posar molt bé els peus, com en tota la via . – 5è llarg: Amb un pas obligat per trobar una fissura i ens marca un flanqueig a esquerres per arribar a la part final .
Aproximació : 45′ i material hem passat amb joc d’aliens i camalots i totems fins al 3,5 ( tascons petits, mitjans poden anar bé ) Baixada: 3 ràpels ( vigilar el 2on per les sabines que hi han )
2- Via Jordi Jutglar 220m 6a
Via bona en un entorn bastant salvatge , amb aproximació des de l’aparcament del congost de Terradets pel camí que voreja la paret del Peladet ( Part Baixa ) fins a un esperó marcat on comença la via ( Sud ).
La baixada la vam fer pujant al cim i va ser molt llarga i pedregosa , creiem que millor fer-la per la vessant Nord-Oest. Vam portar un joc de friends complet fins el 4 i aliens.
La bavaressa del 2on llatg es molt bona però hi ha que apretar les dents.
Bona via reequipada amb esperit d’aventura entre plaques de qualitat i no d’altres com la 3era tirada que cal vigilar d’una llastra de grans dimensions. Hem dut cams fins 3 i 13 cintes . 4 ràpels i avall amb Eloi Bisbal al 2017 i amb Jordi Lezcano + Ivan Segura al 2022
4- via la festa del paca
5- via pajaros de barro
Via interessant , curta però intensa i bona roca. Té llargs de navegació però et deix un bon gust de boca entre la pujada i baixada a peu. ( no pujar fins al coll i baixar per la tartera que és una matada ). Amb Paula 2022
És una cadena muntanyosa dels ALPS FRANCESOS , amb el seu cim més alt Grand Veymont amb 2341 m . Terreny calcàri amb gorges , grans tallats , coves i una vegetació amb molts contrastos degut a l’afluència continental i mediterrànea que actualment està patint el canvi climàtic , amb sequeres i l’afluència d’espècies invasores com l’abella asiàtica o l’euruga del boix.
Veymont
le palud sur verdon
Bona ubicació per fer activitats de lleure amb bons allotjaments i càmpings sense necessitat de fer molts quilòmetres amb cotxe. Depenent de l’època que viatjem trobarem massificacions i degut això s’ha regulat els aparcaments sobretot les pernoctes . Hem de ser conscients de l’impacte que suposa per la regió i cada cop més s’està veient l’opció de viatjar amb bicicleta o agafar un autobús que fa la ruta dels miradors . També desde els miradors de la part dreta del riu Verdon , vam fer un bon Track a peu , que amb poc més d’una hora ens torna a l’aparcament de BELVÈDERE DU SAMSON:
La escalada al Verdon va començar a finals dels anys 1960 , on es van fer famoses per la seva gran qualitat de la seva roca i que molts itineraris es tenien que començar baixant en ràpel degut a les dificultats d’accés per la gorja. Als anys 1970 es van equipar moltes vies i la fama s’anava extenent entre el món dels escaladors/es i va ser cap a la decada dels 1980 amb els francesos Patrick Edlinger , Patrick Bérhault que van lliberar les rutes més difícils a part d’altres conegudes com Catherine Destivelle.
Actualment es segueixen obrint nous itineraris molt equipats , tot i que algunes vies ja estan força llimades encara conserven part de la essència que es van trobar els primers escaladors.
GUIA VERDON 2022CÀMPING RECOMANABLE ESCALADORS/ES A LE PALUD
L’ESCALÈS – LA DEMANDE 6a 350M
Via clàssica de oberta per J.Coqueugniot, F.Guillot 1968 , 1989 que recorre una fissura en diagonal i va a buscar una xemeneia , que et fan escalar bastant. Escalada amb Xavi Zapater
escalès – ula 6b 280m
Via molt coneguda al Verdon oberta per B.Boucasse , M.Coquillat 1972 on val la pena anar per la gorja a peu desde SAMSON . Només trobarem 4 espits al 1er llarg i cordinos en algun pont de roca aïllat , nosaltres hem portat 2 jocs de friends fins C4 + tascons i 14 cintes llargues. Després dels 3 primers llargs sinuosos , ens plantem en una fissura vertical on caldrà superar passos atlètics a equipar. La via està equipada per rapelar i val molt la pena tot el seu trajecte d’aventura , escalada amb Xavi Zapater i Jordi Martí
1er llarg
Comença el festival
Reunions prou bones
Xavi per les Fissures
Batallant el 6b+
Últims llargs
gALETAS SUPÉRIEUR – o rémi facile là si haut 6b 140m
Via ràpida de placa , amb molt bona roca que et fa descobrir un racó ben curiós amb unes balmes troglodites del segle XIV , amb una baixada a peu amb unes vistes inmillorables de la regió. Escalada amb Jordi Martí i Xavi Zapater
LE GRAND EYCHARME – LES CAQUOUS 6C+ 200M
Via que comença amb un petit sostre en A0 , per continuar per un sistema de fissures amb parabolts on cada llarg et va sorprenent fent una via molt recomanable .Hem accedit a peu desde un aparcament passat 1,5km de La Maline ( 45′ ). Amb Xavi Zapater i Jordi Martí
LE GRAN EYCHARME – DÉDALES ET FANTASIE 7A+ 220m
Via molt bona , amb un accés rebuscat desde el sender fins a peu de la Caquous i cal fer un petit ràpel per trobar en una petita balma R0. La via té una roca espectacular , amb llargs variats i a destacar l´últim amb el grau disparat i unes bagues que ajuden a superar-lo. Escalada amb Ruben i Eloi 2024
l’eycharme – free tibet 6a 100m + sortida per concrétion érogène
Via que comença per un esperó obac amb grau apretat per anar pujant per terrasses de bona roca de gotes i molt panoràmic. Els 2 últims llargs sortint per la concrétion no tenen desperdici. Amb Joan Peris i Joan Sucarra al 2024
belvédere de mayreste – pour le meilleur et pour le spit- 6b 180m
Via que hem accedit per ràpel , tret del 1er llarg la roca molt sòlida i pasos aïllats de bloc. Lloc poc freqüentat i bonic amb Rúben i Eloi al 2024
la colle de l’olivier- voyage au gré du gris 6c 250m
Via variada que va buscant lo milloret d’aquest pany de roca , amb bones plaques i alguna fissura, pas de bloc…vam abandonar al llarg 6 per una lesió greu de la Traça hi tornarem!
rive gauche – paroi du duc – série limitée 7a 300m
Via imprescindible amb força ombra fins migdia i una aproximació ràpida a través de la tirolina que travessa el Riu Verdon. La via combina trams de placa , fissures , diedres amb unes formes geològiques molt curioses i un tram final d’escàndol. Hem baixat amb 5 ràpels fins al peu de via amb Xavi Zapater i Jordi Martí.
En record d’aquestes 2 bèsties
senderisme
Aquesta zona com es mereix , disposa d’una bona xarxa de senders senyalitzats tot i que cal vigilar els dies calurosos i recòrrer els trams més engorjats com el SENTIER MARTIEL
Ruta turística pels miradors de les Gorjes del Verdon , que si es fa en bicicleta doncs encara són més espectaculars. Amb trams de pujada que cal apretar les dents i la baixada per gaudir-la de valent.
Aconseguim els permisos en la oficina del parc , pagant una tarifa reduïda al ser temporada baixa. Agafem Autobus fins a PUENTE DEL INCA , lloc turístic on surten les mules cap amunt
Puente del IncaBones panoràmiques
plaza de mulas – confluencia 3300
Fem una nit a un alberg a prop de la Plaza de Mulas ( Las Cuevas ) on deixem les motxilles pesants amb part del menjar i equipatge ,on començem a pujar en direcció CONFLUENCIA encara podem disfrutar de bonics llacs. Abans hem de “fitxar” l’entrada al Parc Nacional el conforme de pagament i la durada de l’ascenció .
ENTRADA AL PARCCONFLUENCIAPROP DE LA VESSANT SUD DEL ACONCAGUALLACS PROP DE L’ENTRADA PARC
camp CONFLUENCIA – camp base PLAZA DE MULAS
Pujada progressiva per zona desertica de grans dimensions amb grans cims al voltant , és una pujada llarga que cal pendre-s’ho amb calma. i disfrutar de les vistes. Nosaltres vam triar la càrrega pesada amb les mules i ser lo més autosuficients possible , amb menjar liofilitzat i tendes lleugeres.
CERRO BONETE – PIEDRAS CONWAY – CONVIVÈNCIA
Durant els primers dies al campament vam rebre una nevada forta , acompanyada de forts vents que va dificultar els ascensos i aproximacions. El menjar que portàvem no era fresc i les forçes i ànims van anar caient. Sort que vam conèixer a un guia vasc afincat a Mendoza anomenat Arkaitz Ibarra , que ens va obrir les portes a conviure amb els cuiners i portjadors del campament fent una estada molt millor , sobretot a nivell psicològic. Vam pujar al Cerro Bonete i un altre dia a les Piedras Conway fins tornar avall per mal temps .
baixada + mendoza + vallecitos – cerro plata
Vam fer la baixada conjunta amb Arkaitz , una noia de Vic que un company seu va patir una evacuació amb helicòpter i un home de Barcelona que ja en tenia prou. També vam tenir la sort de conèixer al guia de muntanya Nacho i el seu gos inseparable que va pujar un cop al cim de l’Aconcagua. Uns dies de refer-nos a base de asados i beure vam tenir la sort d’acabar el viatge a la zona del Cerro Plata- Vallecitos a 1h30 de Mendoza amb muntanyes espectaculars i sobretot sense aglomeracions , un lloc perfecte per fer una bona aclimatació
REFUGI MOLT RECOMANABLE A VALLECITOSGracias por todo gorrion i nos vemos pronto!!
Zona de l’Arièja més accesible per carretera i tren des de Catalunya i Andorra. El seu eix principal és el Riu Arièje que recorre part del territori per trobar-se amb la Garona a Tolosa de Llenguadoch.
El Coll de Puymorens separa la zona de la Cerdanya i l’Arièja per la seva vessant Sud i cap a l’est amb el Departament de Donezan, l’Oest amb la zona de Tarascon-Vicdessos i finalment al Sud amb el Pays d’Olmes
Hospitalet pres l’Andorre
Poble de pas per anar a Andorra amb Gites d’Etape ja que és una zona per on passa l’Alta Ruta Pirinenca (HRP). També té parada de tren per anar a Puigcerdà o a Foix.
Merens les Vals
Poble situat a la part alta del riu Arièja amb un parell de Gites d’Etape, 1 Càmping Municipal que està molt bé qualitat-preu: http://camping.merenslesvals.fr/
També podem visitar els banys termals situats a la part Est del poble fent una petita caminada molt agradable. L’accès per la carretera que puja fins a un conjunt de cases en un entorn molt tranquil amb l’esglèsia romànica de Saint Pierre, molt de l’estil de les Andorranes:
(L’église romane Saint-Pierre date du Xème siècle comme l’atteste un acte de donation de 994, en faveur de l’abbaye de Lagrasse (Aude). Tout en s’incluant dans le grand courant du premier art roman méridional, cet édifice s’apparente beaucoup plus à ses proches sœurs andorranes (Pal, Canillo) qu’à ses voisines du Comté de Foix. Ce qui met en relief la force des échanges commerciaux et culturels de parts et d’autres des Pyrénées.)
Trobem un bon aparcament amb una bona font i des d’aquí seguim el GR-10- Refuge de Bessines i al cap de 10′ en un camí molt fresat amb bons marges de pedra seca que evidencien molt treball al camp en temps d’antany. Trobem enmig d’un bosc de faig una petita surgència d’aigües sulfuroses que queden una mica retingudes en 3 petites basses.
Encreuament GR-10-Camí bons homes
Camí cap a les aigues sulfuroses
A peu:
1-MERENS-ESGLÈSIA ROMÀNICA SANT PERE-GR 10-AIGÜES SULFUROSES-MERENS
Curta però agradable caminada o passejada amb la combinació d’un bon bany.
Poble de pas i un dels més importantys de tot l’Arièje amb molts comerços, aigues termals, allotjaments, estació d’esquí alpí, escalada, btt i zona d’aparcament regulada per autocaravanes i un altre oberta al públic juntament amb un lavabo molt útil.
Primer que tot si anem amb furgoneta a la zona del Boulodrom podem aparcar fàcilment. La Boulangerie que està situada al carrer principal és molt famosa i té el pa molt bó i un pastís d’ atmetlles amb mermelada molt potent.
Recomanable fer la visita del casc antic ple de carrerons amb molta història amb panells explicatius i podem acabar la visita remullant els peus al Bassins del Ladres d’aigues sulfuroses just davant de l’antic hospital Sant Louis fundat al 1260. Una mica més d’història d’aquests bany en francés:
“Connues depuis les romains pour leurs vertus thérapeutiques, les nombreuses sources d’eau sulfurées d’Ax sont liées à la présence d’un massif granitique et leurs températures élevées (entre 23 et 77°) peut s’expliquer par une remontée rapide à la verticale depuis les profondeurs par des fractures du granite, roche dure et cassante (d’où une température élevée à l’émergence).
Le débit quotidien est de 2 millions de litres, toutes sources confondues. S’il est un endroit qui attire quelque soit la saison les visiteurs de la cité thermale c’est bien le bassin des Ladres, où tous, randonneurs, skieurs ou touristes délassent leurs pieds meurtris dans une eau tiède, soufrées à forte teneur sodique.
Au Moyen Age le «Barri des Bains» est un quartier périphérique du bourg centre, situé hors les murs mais entouré de sa propre enceinte.
A la suite d’un grand incendie, le comte de Foix accorde en 1241 à la Cité un certain nombre de privilèges fiscaux et celle-ci sous la pression démographique double sa population.
Les bains sont libres d’accès et les eaux chaudes servent tout autant à laver la laine, ébouillanter le cochon, faire la soupe qu’à soigner les corps. Le quartier des «étuves» n’a pas vraiment bonne réputation, il est fréquenté par les mendiants, filles de joie et autres saltimbanques… il paraît même que les proscrits cathares s’y retrouvent en toute clandestinité.
Le bassin des Ladres (8m70 sur 11m de large) bâti vers 1250 est alimenté par une source à 40°. Dès le 13 octobre 1260, le comte Roger IV sur la demande de Saint Louis fonde près du bassin des Ladres (des lépreux) une léproserie pour soigner les soldats lépreux de retour de Terre Sainte.
Cet établissement existe encore aujourd’hui mais il a désormais pour vocation la rééducation fonctionnelle. Si vous êtes de passage à Ax n’hésitez pas à vous arrêter place Du Breilh et à venir vous délasser les orteils dans le bassin des Ladres!”
Le baissin des ladres
Petant la xerrada
Banys Termals : A part dels Bassins del Ladres podem pendre uns bons banys termals a 3 llocs amb diversos serveis i qualitat de l’aigua:
La opció dels Banys municipals és bona qualitat-preu i l’aigua és de bona qualitat, els del Couloubret acostuma a haver força gent i és bastant “Termolúdic”.
RUTES
1- AX LE TERMES – ORGEIX – ASCOU – AX
Bonica caminada o “balade” com dirien els francesos entre pobles de la Vall d’Orlu. Agafem un tros de GR 107 Camins Bons homes i un cop al Coll que separa Orgeix de Ascou bons boscos caducifolis.
LES CABANNES
Situat al límit de la zona de Tarascon té un bon emplaçament per fer moltes activitats. El poble és petit tot i que tenim botigues, algun bar i fins i tot una pizzeria. Té força oferta d’allotjaments com bons càmpings i gites rurals.
Podem fer bones caminades i activitats des de Les Cabannes .
1- VOLTA A LA CAPELLA DE SAINT BARTHELEMI
Volta circular molt recomanable des de el bonic poble de Larcat . A la Capella de Saint Barthelemi disfrutarem de les magnifiques vistes dels principals cims de l’Ariège .
2- ÉTANG DE LAPARAN- PLA DELS PEYRES – REFUGE DE RULHE – CRETE DES CALMETTES – PIC DE RULHE -CABANNE DU RIUTORT – LAPARAN : (RUTA ALPINA)
Ruta d’alta muntanya on es podrem apropar en cotxe fins a l’aparcament del llac de Laparan per remuntar fins al Refugi Rulhe guardat a l’estiu i part lliure a l’hivern. Pujem al Pic Rulhe per la seva bonica aresta Nord Oest amb algun pas de IV+ amb cordes fins al solitari Pic Rulhe. La baixada és per la esva ruta normal fins retornar al Refugi i la cabana de Riutort.
Pla de les Peyres
Aresta i Pic de RulheCascada i llac de Juglar
Escalades: A l’oficina de Turisme podem trobar el llibre de piades de la zona juntament amb la Dent d’Orlú. Varies escoles d’escalada esportiva no molt llargues amb granet de qualitat.
VALL D’ORLU
Poble que dona nom a una bonica Vall sense continuïtat amb bon accés des de Ax per la Carretera numº D22.
Accés per fer bones caminades i escalades . El Camí dels bons homes creua aquesta bonica Vall i just al final d’aquesta tenim un bon aparcament si anem amb furgoneta.
També hi ha un parc per poder veure llops en captivitat.
ESCALADES
DENT D’ORLÚ O PIC DE BRASSEIL 2.222 M
Muntanya de granet en forma piramidal que dona bones opcions d’escalada i també una pujada a peu sense dificultats:
Les vessants Oest i Sud són escalables desde el poble d’Orlú amb vies llargues semiequipades i equipades amb molt bona roca.
1–VIA OEST
La vessant Est amb vies més curtes i assequibles juntament amb la pujada a peu des de el Coll de Brasseil agafant la carretera D25 desde Ax passat els pobles de Ascou i Lavail.
1-CAMINADA PER LA VIA NORMAL A LA DENT D’ORLÚ
Assequible caminada desde el Coll de Brasseil fins al cim de la Dent d’Orlu. També és la baixada de les vies de la vessant Est.
2-VIA VESSANT EST
LA QUIÉ DE SINSAT
Escola d’escalada d’aventura de roca calcàrea amb moltes possibilitats .
El terme municipal d’Arbolí, 20,77 km² d’extensió, es troba al sector sud-occidental de les Muntanyes de Prades, que aquí depassen els 1.000 m al Puig de Gallicant (1.008 m) i donen al territori un caràcter molt trencat i accidentat. El coll d’Alforja, que forma la partió entre les dues comarques (Baix Camp i Priorat), es troba dins el terme d’Arbolí. El límit sud-oriental ressegueix els cingles d’Arbolí, esplèndid mirador sobre el Baix Camp. És drenat gairebé de manera exclusiva pel barranc d’Arboli (dit també de les Moreres), afluent al riu de Siurana, i també pels del Bou de la Vila i del Gorg.
1- Arbolí – GR7 – Mas de Salin – PR Ermita de Sant Pau
Ruta circular que surt del poble d’Arbolí – GR7 – Mas de Salin – PR Ermita de Sant Pau i tornar a baixar a Arbolí. Molts trams de pedra seca i bones vistes del Montsant
És una estació d’esquí situada al departament dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània. Forma part de la comuna d’Aigas Bonas.
L’estació es troba a la carretera del coll d’Aubisca s’estén entre els 1350 i els 2450 metres sobre el nivell del mar. Ofereix una zona esquiable de 140 hectàrees amb 42 km de pistes senyalitzades. Forma part de l’agrupació d’estacions N’Py (Nouvelles Pyrénées).
![rubies_azulcroq[1]](https://lafurax.files.wordpress.com/2014/10/rubies_azulcroq1.gif)
![IMG-20160518-WA0009[1]](https://lafurax.files.wordpress.com/2014/10/img-20160518-wa00091.jpg)
![IMG_20160518_181936[1]](https://lafurax.files.wordpress.com/2014/10/img_20160518_1819361.jpg)
David Uroz 
